poema d'Abdassamad Clarke. Traduït de l'anglès per Omar Ribas
Déu ha mort!
I
QUI EL VA MATAR?
Nosaltres ho vàrem fer!
Li vàrem donar lloc
i el confinàrem als cels
tot excloent-Lo de la terra.
Ens atrevírem a fer-ne imatges.
Li vàrem donar el nom d'Ancià dels Dies
una llarga barba grisa
i una forma humana.
Limitàrem el paper que té
cenyint-lo a l'inici de la creació,
amb alguna que altra intervenció
ací i allà a la història.
Només li concedírem “Actes de Déu”
estranys desastres capriciosos
que les companyies d'assegurances
no cobreixen.
Restringírem la Seva adoració a edificis pels quals s'escola l'aire,
vells, de pedra,
un dia de set.
Li vàrem donar, a Qui no té forma com les que coneixem,
una forma humana,
i quan un ésser humà mortal
ens va recordar la transcendència de Déu
elevàrem aquell home a la deïtat.
Els nostres científics varen robar les Seves lleis,
en clar plagi.
Els planetes s'han mogut en òrbites el·líptiques
durant milions d'anys
abans que en Newton “descobrís”
les Lleis del Moviment.
En mancar-nos un Ésser Suprem elevàrem la natura
a una posició que no li pertoca.
Després metòdicament ens proposàrem
conquerir aquest poder,
devastar la terra,
mar, el nostre menjar,
i el mateix aire que respirem.
Ja satisfet d'haver-nos desfet de Déu,
revivírem una assemblea de déus menors
que hauria confós els grecs,
avergonyit els romans
i fet enveja als hindús.
Menspreàrem l'adoració i l'oració,
tot i que passàrem les nostres vides
en milers de rituals buits
tot adorant i propiciant
una munió de déus amistosos
i hostils.
Vàrem passar les vides dedicats a menjar i beure.
Que no és pas adorar, això?
Ens hem compromès
a passar la part més gran de les nostres vides
fent diners,
i per això fem dels diners el nostre déu,
perquè cap monjo ascètic a la seva petita cel·la
mai no va mostrar una devoció més completa.
Hem restaurat el vell ídol
de la sexualitat voluptuosa,
i la seva forma núbil decora els nostres diaris,
pel·lícules, les nostres parets
i els nostres somnis.
Alhora, aquest ídol ens ha recompensats
amb malalties venèries,
la seva germana SIDA
i la desintegració social
a una escala inigualada.
Som massa orgullosos per prosternar-nos davant Déu,
però reptem sobre les nostres cares
davant el director del banc,
quan tenim problemes amb les nostres hipoteques.
Estem, de fet, vivint les nostres vides
per comprar les nostres cases,
com Faraó
que va dedicar el seu regnat
a construir la seva tomba piramidal.
Amb Déu passaren a millor vida el cel i l'infern
i al seu lloc hi vàrem posar la fantasia,
la terra del mai més
dels gràfics de la computadora
i el seu plenament automatitzat,
amb calefacció central,
amb vidres dobles,
bordell de menjar ràpid
que malauradament té
la terrible potencialitat
de metamorfosejar-se
en l'Arxipèlag Gulag,
matances genocides i tirania estatal
com a forma de vida.
II
Així que Déu ha mort
nosaltres el vàrem matar.
Tot i que de tota manera el Déu que matàrem no va pas existir.
Déu un-de-tres
no existeix pas.
Déu un home de barba grisa
no existeix pas.
Déu remot per damunt dels cels
no existeix pas.
Déu d'aquest o d'aquell poble
no existeix pas.
Déu que va enviar el Seu fill
no existeix pas.
No hi ha déu,
sinó Al·lah.
III
Al·lah és U.
No és en cap lloc,
perquè si hi estigués,
fóra limitat i d'aquesta manera,
no fóra diví.
No té forma,
perquè Ell és l'incessant originador de totes les formes.
Ell crea eternament el cosmos sencer,
i sustenta cada fotó,
àtom, cèl·lula
i objecte quasi estel·lar
en cada instant.
Sense Al·lah no existeixen pas.
Sustenta tota cosa viva,
cristià, jueu, hindú o ateu.
No és pas el Senyor dels àrabs,
o els jueus,
o els cristians,
sinó el Senyor de senyors
i de tot ésser.
Res no se li assembla,
ni imatge ni concepte,
tot i així és Qui hi veu, Qui hi sent.
No té fill,
perquè el Seu fill hauria de ser un déu
amb poder il·limitat
i això és impossible
que dos éssers omnipotents existeixin,
es limitarien l'un amb l'altre.
Qualsevol cosa limitada no és un déu.
Ell és una terrible força i poder
i una sublim misericòrdia i compassió.
És exaltat de lluny per damunt
de ser d'un parell d'oposats.
Ell és Al·lah.
Ell és Qui respon.
Ell és el Vast.
Ell és l'Universalment Misericordiós.
Déu ha mort.
Al·lah és
el Viu que no mor pas.