poema d'Abdassamad Clarke. Traduït de l'anglès per Omar Ribas

Déu ha mort!

I

QUI EL VA MATAR?

Nosaltres ho vàrem fer!

Li vàrem donar lloc

i el confinàrem als cels

tot excloent-Lo de la terra.

Ens atrevírem a fer-ne imatges.

Li vàrem donar el nom d'Ancià dels Dies

una llarga barba grisa

i una forma humana.

Limitàrem el paper que té

cenyint-lo a l'inici de la creació,

amb alguna que altra intervenció

ací i allà a la història.

Només li concedírem “Actes de Déu”

estranys desastres capriciosos

que les companyies d'assegurances

no cobreixen.

Restringírem la Seva adoració a edificis pels quals s'escola l'aire,

vells, de pedra,
un dia de set.

Li vàrem donar, a Qui no té forma com les que coneixem,

una forma humana,

i quan un ésser humà mortal

ens va recordar la transcendència de Déu

elevàrem aquell home a la deïtat.

Els nostres científics varen robar les Seves lleis,

en clar plagi.

Els planetes s'han mogut en òrbites el·líptiques

durant milions d'anys

abans que en Newton “descobrís”

les Lleis del Moviment.

En mancar-nos un Ésser Suprem elevàrem la natura

a una posició que no li pertoca.

Després metòdicament ens proposàrem

conquerir aquest poder,

devastar la terra,

mar, el nostre menjar,

i el mateix aire que respirem.

Ja satisfet d'haver-nos desfet de Déu,

revivírem una assemblea de déus menors

que hauria confós els grecs,

avergonyit els romans

i fet enveja als hindús.

Menspreàrem l'adoració i l'oració,

tot i que passàrem les nostres vides

en milers de rituals buits

tot adorant i propiciant

una munió de déus amistosos

i hostils.

Vàrem passar les vides dedicats a menjar i beure.

Que no és pas adorar, això?

Ens hem compromès

a passar la part més gran de les nostres vides

fent diners,

i per això fem dels diners el nostre déu,

perquè cap monjo ascètic a la seva petita cel·la

mai no va mostrar una devoció més completa.

Hem restaurat el vell ídol

de la sexualitat voluptuosa,

i la seva forma núbil decora els nostres diaris,

pel·lícules, les nostres parets

i els nostres somnis.

Alhora, aquest ídol ens ha recompensats

amb malalties venèries,

la seva germana SIDA

i la desintegració social

a una escala inigualada.

Som massa orgullosos per prosternar-nos davant Déu,

però reptem sobre les nostres cares

davant el director del banc,

quan tenim problemes amb les nostres hipoteques.

Estem, de fet, vivint les nostres vides

per comprar les nostres cases,

com Faraó

que va dedicar el seu regnat

a construir la seva tomba piramidal.

Amb Déu passaren a millor vida el cel i l'infern

i al seu lloc hi vàrem posar la fantasia,

la terra del mai més

dels gràfics de la computadora

i el seu plenament automatitzat,

amb calefacció central,

amb vidres dobles,

bordell de menjar ràpid

que malauradament té

la terrible potencialitat

de metamorfosejar-se

en l'Arxipèlag Gulag,

matances genocides i tirania estatal

com a forma de vida.

II

Així que Déu ha mort

nosaltres el vàrem matar.

Tot i que de tota manera el Déu que matàrem no va pas existir.

Déu un-de-tres

no existeix pas.

Déu un home de barba grisa

no existeix pas.

Déu remot per damunt dels cels

no existeix pas.

Déu d'aquest o d'aquell poble

no existeix pas.

Déu que va enviar el Seu fill

no existeix pas.

No hi ha déu,

sinó Al·lah.

 

III

Al·lah és U.

No és en cap lloc,

perquè si hi estigués,

fóra limitat i d'aquesta manera,

no fóra diví.

No té forma,

perquè Ell és l'incessant originador de totes les formes.

Ell crea eternament el cosmos sencer,

i sustenta cada fotó,

àtom, cèl·lula

i objecte quasi estel·lar

en cada instant.

Sense Al·lah no existeixen pas.

Sustenta tota cosa viva,

cristià, jueu, hindú o ateu.

No és pas el Senyor dels àrabs,

o els jueus,

o els cristians,

sinó el Senyor de senyors

i de tot ésser.

Res no se li assembla,

ni imatge ni concepte,

tot i així és Qui hi veu, Qui hi sent.

No té fill,

perquè el Seu fill hauria de ser un déu

amb poder il·limitat

i això és impossible

que dos éssers omnipotents existeixin,

es limitarien l'un amb l'altre.

Qualsevol cosa limitada no és un déu.

Ell és una terrible força i poder

i una sublim misericòrdia i compassió.

És exaltat de lluny per damunt

de ser d'un parell d'oposats.

Ell és Al·lah.

Ell és Qui respon.

Ell és el Vast.

Ell és l'Universalment Misericordiós.

Déu ha mort.

Al·lah és

el Viu que no mor pas.